LA CREU DE CABRERA

PROMESES INCUMPLIDES I ROSTRES DE CIMENT ARMAT

2011-05-09T04:26:00.000-07:00

ENCARA ESTEM ESPERANT SOLUCIONS PER A LA CV-170. POTSER EN VEURE LES FOTOS PENSEU QUE SÓN LES DE L'ANY PASSAT.

DONCS, NO HO SÓN.

SÓN D'ENGUANY AMB UN HIVERN MÉS I

365DIES MÉS DE MENTIDES

SI VOLS SABER DE QUÈ PARLEM CLICA ACÍ

TROBADA AMB ELS ALUMNES DE L’IES “MATILDE SALVADOR”

2010-05-26T00:44:00.000-07:00

El passat 18 de maig vaig tindre ocasió de compartir una classe amb els alumnes de PRIMER DE BATCHILLERAT de l’esmentat centre educatiu de la ciutat de Castelló. La meua condició de ex- professor del centre va aplanar les gestions i (per sobre de la eliminació de les ajudes que Cultura aportava per facilitar aquesta mena de trobades entre alumnes i lectors) vaig acceptar encantat.

Els alumnes havien llegit “LA CREU DE CABRERA” i van mostrar-se molt interessats al llarg de tota la xerrada. Més tímids els vaig veure a l’hora de participar en el diàleg posterior; finalment, la cosa es va animar i, com sempre acostuma a passar, ens va faltar temps.
Per la meua part, jo em vaig sentir molt a gust, sempre m’ha agradat el contacte directe amb els lectors; més encara quan aquests són tan joves com aquest. Sembla que la nova generació és capaç de trobar temps per llegir per sobre de les altres opcions alienants que la societat actual ens presenta.

QUÈ PASSA AMB LA CV-170?

2010-03-25T02:58:00.001-07:00

La CV-170 és la carretera que enllaça La Peletxana amb Vistabella. El tram més problemàtic són els 25 Qm. que separen, més que no uneixen, ATZENETA i VISTABELLA. Deixant a banda els inconvenients que plateja l’orografia (dos ports de 1000 i 1200 metres d’alçada) o una concepció força irracional (amb infinitud de revoltes innecessàries i més del 50% del traçat per ombries que es gelen a l’hivern), vull denunciar la dificultat afegida que l’administració ens imposa al veïns de VISTABELLA (la CV-170 n’és l’únic accés al poble).

En primer lloc estan els TRES DARRERS QUILÒMETRES de la carretera: Tram que des de temps immemorial resta pendent de remodelació. El seu estat, és deplorable (veure foto); dos vehicles mitjans tenen seriosos problemes per creuar-se a les revoltes d’aquest tram i, a sobre, com que s’ha de remodelar ningú no es molesta a refer el paviment que presenta un estat que qualificaria de deplorable si no fora realment perillós. Si voleu conneixer més a fons les singularitats de tots aquest procés CLIQUEU ACÍ.

Sols em queda per comentar que, a banda de tots els veïns i visitants de Vistabella, per aquesta carretera passen a diari un autobús de passatgers, els serveis sanitaris, l’abastiment del poble, els transports escolars i tot el tràfic que genera el PARC DE PENYAGOLOSA.

Per cert, també tindria gràcia que amb l’excusa d’eixamplar la carretera s’afectaren els PATRIMONIS culturals que representen determinades CASETES DE PASTOR de pedra seca que voregen la carretera. Al capdavall, encara tindria la culpa jo i els que patim dia a dia els problemes de la CV-170, d’obligar l’administració a deteriorar el PATRIMONI!

Un altre dia us parlaré del tram de L’OMBRIA DE LA XAPARRA.

El paisatge de Vistabella, escenari d'una novel·la

2008-12-18T09:31:00.000-08:00

EL MAS DE L'ALBERTA; UN PAISATGE REAL

Com totes les meues obres, “LA CREU DE CABRERA” aprofita escenaris naturals per situar determinades accions. En aquest cas les terres de Vistabella tenen un protagonisme molt important. En concret, un del protagonistes destacats, Donís, viu al MAS DE L’ALBERTA que encara avui domina el Pla d’Amunt des d’un alteró.

La tria no va estar casual, que des de gener de 1994, l’autor en companyia dels seus amics són propietaris d’una part del mas. És per això, que moltes de les vivències de la novel·la responen a sensacions viscudes pel propi autor sobre el mateix territori que tan personalment descriu.

Potser hi hagués la possibilitat d’organitzar un circuit per visitar els escenaris reals de la novel·la: L’Alberta, Sant Bartomeu, Sant Joan, el vèrtex de Penyagolosa, el barranc dels Molins, etc.