UNA VISIÓ DE LA GUERRA ANTIHERÒICA

“La creu de Cabrera” s’estructura com una novel·la “dual” en tots els seus aspectes. Dual, pel que fa als espais; amb una clara confrontació entre el món rural, centrat a Vistabella i les comarques de l’interior castellonenc i la societat urbana de la València de la meitat del XIX. Dual, pel que fa al temps; amb dos escenaris temporals separats per vora de trenta anys: la guerra de Cabrera (1833/1840) i la mesura i establiment del vèrtex geològic de Penyagolosa (1864). Dual, també, per la confrontació sociològica entre Donís (masover del Mas de l’Alberta/ Vistabella) i Jaume (estudiant de teologia de l'arquebisbat de València). Dual, finalment, pel joc que l’autor estableix entre la ficció i la realitat amb una subtilesa tal que al lector se li farà difícil establir-ne la separació.

En la primera part un fons d’episodis històrics, accions de la lluita armada entre carlistes i cristins, ben documentats sobre els seus escenaris reals (Vistabella, Benassal, Llucena, València o el setge de Madrid) serviran de fons a les vides dels protagonistes imaginats (Donís, Jaume, Valdesca, etc.). La guerra, autèntica protagonista, mourà dissimuladament els fils de la trama alterant la vida tota de les persones que la pateixen i d’aquelles que en trauen profit. Ella establirà valors i contravalors, amors i odis, fidelitats i traïcions. Fins i tot, després d’acabada, encara continuarà marcant la vida de les persones i, trenta anys més tard, tornarà a llançar-los el passat a sobre.

A la segona part, el fons real serà un dels episodis més desconeguts de la nostra història: els treballs de triangulació geodèsica per enllaçar la xarxa topogràfica peninsular amb les Illes. En concret, es tracta dels treballs de mesura i establiment del vèrtex de Penyagolosa. Seguint la mateixa tècnica narrativa de la primera part, l’autor enllaçarà les dues històries mitjançant un bucle insospitat.

Passejant pels camins del segle XIX, ens resultarà fàcil ensopegar amb personatges històrics com Cabrera, El Serrador, el Compte d’Almodover o alguns dels conspiradors de València. Així mateix, podrem ser testimonis dels treballs del comandant Barraquer per establir la primera xarxa geodèsica per la nostra terra.

EL TEMPS (8/14 juliol 2003) Déu, pàtria i fam





Andrés Sorribes, Joan
La creu de Cabrera
Premi Enric Valor de novella 2003. Bromera, Alzira, 2003.
295 pàgines / 16 euros


Dins la mar mítica i boirosa per la qual navega el nostre subconscient històric, el carlisme ocupa un lloc pròxim a la línia de flotació. Joan A. Sorribes recupera amb aquesta novel·la la vivència de la primera guerra carlina al País Valencià.
El professor d'història Joan An­drés Sorribes (Castelló de la Plana. 1947), tanca amb La creu de Cabrera una trilogia de novelles qualificades per l'autor com a "etnohistoriques que començà amb La forja de Lessera i continuà amb l’esplèndida i bigarrada Noverint Uni­versi. Sobre el canemàs del conflicte dinàstic i ideològic. que dibuixa bastant sòlidament i reeixit, Andrés basteix una trama argumental que mostra l'evolució dels personatges de ficció que humanit­zen i simbolitzen l'empelt de la guerra en la quotidianitat, sense perdre, però, ni un bri d'epicitat ni interès narratiu. Es tracta d'una inhabitual conjunció d'ofici literari i de retrat psicològic d'uns personatges que podrien haver es­tat reals. sempre amb un diàleg fresc i àgil que transmet una profunda sensació de naturalitat, de versemblança. i que en cap moment força amb anacronismes mentals les situacions que recrea. Pola­ritzada la narració en els personatges de l’eclesiàstic Jaume Corell i del masover Donís. Andrés Sorribes els fa recórrer el món dels Ports i del Maestrat amb delectança i amb versemblança, per a transmetre, lluny de les grandiloqüèn­cies oficials, com afecta el conflicte a dos personatges de l’època, cadascú amb els seus motius i amb els seus con­dicionants, però tots dos partícips del daltabaix col·lectiu. Altre tret destacable és la incorporació de figures històriques amb un grau elevat de credibilitat, com ara el cas de l'extenuat historiogràfica­ment Ramon Cabrera o el més discret Josep Miralles, el Serrador.
Per a un dels membres del jurat del premi Enric Valor, Lluís Alpera, l'acció de La creu de Cabrera s'aproxima "a una pel·lícu1a. a un thriller. La dinàmica de la narrativa i la sorpresa inherent a tot thriller que respirem a la novel·la resulta molt superior a la majoria dels films que ara corren. No sempre perd, doncs, la literatura.
Alexandre Navarro
PER TORNAR, CLICA ACÍ