Andrés Sorribes, Joan
La creu de Cabrera
Premi
Enric Valor de novella 2003. Bromera, Alzira, 2003.
295
pàgines / 16 euros
Dins la mar
mítica i boirosa per la qual navega el
nostre subconscient històric, el carlisme ocupa un lloc pròxim a la línia
de flotació. Joan A. Sorribes recupera amb aquesta novel·la la vivència
de la primera guerra carlina al País Valencià.
El professor d'història Joan Andrés Sorribes (Castelló de la Plana. 1947), tanca amb La creu de Cabrera una trilogia de novelles qualificades per l'autor com a "etnohistoriques”
que començà amb La forja de Lessera i
continuà amb l’esplèndida i bigarrada Noverint Universi. Sobre el
canemàs del conflicte dinàstic i ideològic. que dibuixa bastant sòlidament i
reeixit, Andrés basteix una trama argumental
que mostra l'evolució dels
personatges de ficció que humanitzen
i simbolitzen l'empelt de la guerra en
la quotidianitat, sense perdre, però, ni
un bri d'epicitat ni interès narratiu. Es
tracta d'una inhabitual conjunció d'ofici
literari i de retrat psicològic d'uns
personatges que podrien haver estat
reals. sempre amb un diàleg fresc i àgil
que transmet una profunda sensació de naturalitat, de versemblança. i
que en cap moment força amb anacronismes mentals
les situacions que recrea. Polaritzada la narració en els personatges
de l’eclesiàstic Jaume Corell i del masover Donís. Andrés Sorribes els fa recórrer el
món dels Ports i del Maestrat amb delectança i amb versemblança, per a transmetre, lluny de les grandiloqüències oficials, com
afecta el conflicte a dos personatges
de l’època, cadascú amb els seus motius i amb els seus condicionants,
però tots dos partícips del daltabaix col·lectiu.
Altre tret destacable és la
incorporació de figures històriques amb
un grau elevat de credibilitat, com ara
el cas de l'extenuat historiogràficament
Ramon Cabrera o el més discret Josep Miralles, el Serrador.
Per a un dels membres del jurat del premi Enric Valor, Lluís Alpera, l'acció de La creu de Cabrera s'aproxima "a
una pel·lícu1a. a un thriller. La dinàmica de la narrativa i la sorpresa
inherent a tot thriller que respirem a la novel·la resulta molt superior a la majoria dels films que ara corren. No sempre perd, doncs, la literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada