La creu de Cabrera

La guerra com a protagonista

“La creu de Cabrera” és la tercera de la meua trilogia de novel·les etnohistòriques, la que tanca la sèrie. S’estructura com una novel·la “dual” en tots els seus aspectes. Dual pel que fa als espais; amb una clara confrontació entre el món rural, centrat a Vistabella i les comarques de l’interior castellonenc, i la societat urbana de la València de meitat del XIX. Dual pel que fa al temps; amb dos escenaris temporals separats per vora de trenta anys: la guerra de Cabrera (1833/1840) i la mesura i establiment del vèrtex geodèsic de Penyagolosa (1864). Dual, també, per la confrontació sociològica entre Donís (masover del Mas de l’Alberta al Pla de Vistabella) i Jaume (estudiant de teologia de arquebisbat de València). Dual, finalment, pel joc que l’obra estableix entre la ficció i la realitat amb una subtilesa tal que al lector se li farà difícil establir-ne la separació.

A la primera part, sobre un fons d’episodis històrics de la lluita armada entre carlistes i cristins, ben documentats sobre els seus escenaris reals (Vistabella, Benassal, Llucena, Culla, València o Madrid) jugaran les seues vides els protagonistes imaginats (Donís, Jaume, Valdesca, Albuixec o mossèn Xotxim.). La guerra, autèntica protagonista, mourà dissimuladament els fils de la trama alterant la vida de totes les persones; d’aquelles que la pateixen i d’aquelles que en trauen profit. La guerra establirà valors i contravalors, amors i odis, fidelitats i traïcions. Fins i tot, després d’acabada continuarà marcant la vida de les persones i, trenta anys més tard, tornarà a llançar-los el passat a sobre.

A la segona part, el fons real serà un dels episodis més desconeguts de la nostra història: els treballs de triangulació geodèsica per enllaçar la xarxa topogràfica peninsular amb les Illes. En concret, es tracta dels treballs de mesura i establiment del vèrtex de Penyagolosa. Seguint la mateixa tècnica narrativa de la primera part, l’obra enllaçarà les dues històries mitjançant un bucle insospitat.

Els escenaris, tal com passa a les tres novel·les de la trilogia, són sempre reals i perfectament identificable. Per això resultarà temptador tractar de passejar-los; allí ens resultarà fàcil sentir la presència de personatges històrics com ara Cabrera, El Serrador, el Compte d’Almodover o alguns dels conspiradors de la València. de meitat del segle XIX. Així mateix, potser que ensopegueu amb els homes del comandant Barraquer tractant d’establir la primera xarxa geodèsica a les terres de l'interior castellonenc.

dijous, 18 / desembre / 2008

El paisatge de Vistabella, escenari d'una novel·la

EL MAS DE L'ALBERTA; UN PAISATGE REAL

Com totes les meues obres, “LA CREU DE CABRERA” aprofita escenaris naturals per situar determinades accions. En aquest cas les terres de Vistabella tenen un protagonisme molt important. En concret, un del protagonistes destacats, Donís, viu al MAS DE L’ALBERTA que encara avui domina el Pla d’Amunt des d’un alteró.

La tria no va estar casual, que des de gener de 1994, l’autor en companyia dels seus amics són propietaris d’una part del mas. És per això, que moltes de les vivències de la novel·la responen a sensacions viscudes pel propi autor sobre el mateix territori que tan personalment descriu.

Potser hi hagués la possibilitat d’organitzar un circuit per visitar els escenaris reals de la novel·la: L’Alberta, Sant Bartomeu, Sant Joan, el vèrtex de Penyagolosa, el barranc dels Molins, etc.

La creu de Cabrera