UNA VISIÓ DE LA GUERRA ANTIHERÒICA

“La creu de Cabrera” s’estructura com una novel·la “dual” en tots els seus aspectes. Dual, pel que fa als espais; amb una clara confrontació entre el món rural, centrat a Vistabella i les comarques de l’interior castellonenc i la societat urbana de la València de la meitat del XIX. Dual, pel que fa al temps; amb dos escenaris temporals separats per vora de trenta anys: la guerra de Cabrera (1833/1840) i la mesura i establiment del vèrtex geològic de Penyagolosa (1864). Dual, també, per la confrontació sociològica entre Donís (masover del Mas de l’Alberta/ Vistabella) i Jaume (estudiant de teologia de l'arquebisbat de València). Dual, finalment, pel joc que l’autor estableix entre la ficció i la realitat amb una subtilesa tal que al lector se li farà difícil establir-ne la separació.

En la primera part un fons d’episodis històrics, accions de la lluita armada entre carlistes i cristins, ben documentats sobre els seus escenaris reals (Vistabella, Benassal, Llucena, València o el setge de Madrid) serviran de fons a les vides dels protagonistes imaginats (Donís, Jaume, Valdesca, etc.). La guerra, autèntica protagonista, mourà dissimuladament els fils de la trama alterant la vida tota de les persones que la pateixen i d’aquelles que en trauen profit. Ella establirà valors i contravalors, amors i odis, fidelitats i traïcions. Fins i tot, després d’acabada, encara continuarà marcant la vida de les persones i, trenta anys més tard, tornarà a llançar-los el passat a sobre.

A la segona part, el fons real serà un dels episodis més desconeguts de la nostra història: els treballs de triangulació geodèsica per enllaçar la xarxa topogràfica peninsular amb les Illes. En concret, es tracta dels treballs de mesura i establiment del vèrtex de Penyagolosa. Seguint la mateixa tècnica narrativa de la primera part, l’autor enllaçarà les dues històries mitjançant un bucle insospitat.

Passejant pels camins del segle XIX, ens resultarà fàcil ensopegar amb personatges històrics com Cabrera, El Serrador, el Compte d’Almodover o alguns dels conspiradors de València. Així mateix, podrem ser testimonis dels treballs del comandant Barraquer per establir la primera xarxa geodèsica per la nostra terra.

LA VEU DE BENICARLÓ, setembre de 2003


AMOR l AMISTAT EN TEMPS DE GUERRA

JOAN ANDRÉS SORRI­BES. La creu de Cabrera. Edicions Bromera Alzira. 2003. 293 pags. 16 euros.
Amb La creu de Cabrera, Joan Andrés Sorribes va guanyar el VIII Premi Enric Valor de novella, completant d'aquesta manera una trilo­gia de novel·les que ell ano­mena etnohistòriques, començada amb La forja de Lessera (1998) i continuada amb Noverint Universi(1999).
La mort del rei Ferran VII, crea un conflicte successori, aspiren a la corona, l’Infant Carles i la filla de la regent Maria Cristina, la futura Isabel ll, aquest fet donarà origen a la primera guerra carlista, en la que s'enfrontaran els carlis­tes, partidaris de l’Infant Car­les, els liberals, partidaris d'Isabel. En aquest moment històric es desenvolupa la trama d'aquesta novella, la acció de la qual transcorrerà sobretot en les muntanyes de les comarques valencia­nes dels Ports i del Maestrat, amb la presencia de perso­natges històrics, el coman­dant Josep Miralles el Serra­dor, o el general Ramon Cabrera.
Però els dos protagonistes són un sacerdot acabat d'or­denar, Jaume Corell, l'Estudiant, urbà, cultivat i idealista; i Donis, un masover de Vista­bella, rural i pragmàtic, als quals les circumstàncies de la guerra posaran en contac­te i naixerà una gran amistat. Jaume Corell, l'estudiant més brillant del seminari, és designat pels seus superiors per a esbrinar què passa a Valencia, davant de la nova situació política, que pot afectar els interessos de l'es­glésia, decebut pel compor­tament d'un canonge de la catedral, que actua de mane­ra contraria a allò que havia après al seminari, abandona València per les muntanyes del Maestrat on podrà conti­nuar amb els seus ideals, allí coneixerà Donís, que havia ajudat generosament un jove Cabrera ferit, i que posterior­ment pren part per la causa carlista perquè els liberals havien assassinat la seva dona.
A la novel·la ens trobem amb la cara humana de la guerra, començada pels interessos dels poderosos, amb la parti­cipació de vegades de per­sones sincerament idealis­tes, com seria el cas de Jaume Corell, o d'altres que es veuen obligats a prendre partit per les circumstancies, com Donis, o altres personat­ges de la novel·la, que lluita­ran perquè és la millor mane­ra de guanyar-se la vida. l en aquesta part humana a banda de l'amistat entre els dos homes, destaca la seva relació amb la Valdesca, una masovera amb qui establei­xen una lliure i entranyable història d'amor, que causarà la sorpresa de dos militars, trenta anys després, quan tornaran a Vistabella a fer uns estudis cartogràfics.
En La Creu de Cabrera pre­domina sobretot l’ús del dià­leg, on sovint l'autor recupera frases fetes de !es comar­ques on transcorre l'acció. Aquest ús del diàleg, contri­bueix sens dubte a donar-li a la novel·la un ritme àgil i tre­pidant, amb unes escenes molt visuals, talment com si s'estigués veient una pel·lícula, que fan de la lectu­ra d'aquest llibre un autèntic plaer.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari: