AMOR l AMISTAT EN TEMPS DE GUERRA
JOAN ANDRÉS SORRIBES. La creu de Cabrera. Edicions Bromera Alzira. 2003. 293 pags. 16 euros.
Amb La creu de
Cabrera, Joan Andrés Sorribes va guanyar el VIII Premi Enric Valor de
novella, completant d'aquesta manera una
trilogia de novel·les que ell anomena etnohistòriques, començada amb La forja de Lessera (1998)
i continuada amb Noverint Universi(1999).
La mort del rei Ferran VII, crea un conflicte successori, aspiren a la corona, l’Infant
Carles i la filla de la regent Maria Cristina, la futura Isabel ll, aquest fet
donarà origen a la primera guerra carlista, en la que s'enfrontaran els carlistes,
partidaris de l’Infant Carles, els
liberals, partidaris d'Isabel. En aquest moment històric es desenvolupa
la trama d'aquesta novella, la acció
de la qual transcorrerà sobretot en les
muntanyes de les comarques valencianes
dels Ports i del Maestrat, amb la presencia de personatges històrics, el comandant Josep Miralles el Serrador, o
el general Ramon Cabrera.
Però els dos protagonistes són un sacerdot acabat d'ordenar, Jaume Corell, l'Estudiant, urbà, cultivat i idealista; i Donis, un masover de Vistabella, rural i pragmàtic, als quals les circumstàncies de
la guerra posaran en contacte i naixerà una gran amistat. Jaume Corell, l'estudiant més brillant del seminari, és designat pels seus
superiors per a esbrinar què passa a Valencia,
davant de la nova situació política, que pot afectar els interessos de l'església, decebut pel comportament
d'un canonge de la catedral, que actua de
manera contraria a allò que havia après al seminari, abandona València per les muntanyes del Maestrat on podrà continuar amb els seus ideals, allí coneixerà
Donís, que havia ajudat generosament un jove
Cabrera ferit, i que posteriorment pren part per la causa carlista
perquè els liberals havien assassinat la seva dona.
A la novel·la ens trobem amb la cara humana de la guerra, començada pels
interessos dels poderosos, amb la participació
de vegades de persones sincerament idealistes, com seria el cas de Jaume Corell, o d'altres que es veuen obligats a prendre partit per les circumstancies, com Donis, o altres
personatges de la novel·la,
que lluitaran perquè és la millor
manera de guanyar-se la vida. l en aquesta part humana a banda de l'amistat entre els dos homes, destaca la seva relació amb la Valdesca, una masovera amb qui estableixen una lliure i entranyable història d'amor, que causarà la sorpresa de dos militars, trenta anys
després, quan tornaran a Vistabella a fer uns estudis cartogràfics.
En La Creu de Cabrera predomina sobretot l’ús del diàleg, on sovint l'autor recupera frases fetes de !es comarques on transcorre l'acció. Aquest ús del diàleg, contribueix sens dubte a donar-li a la novel·la un ritme àgil i trepidant, amb
unes escenes molt visuals, talment com si s'estigués veient una pel·lícula, que fan de la lectura d'aquest llibre un autèntic plaer.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada