Les aventures de
dos amics de fortuna en plena guerra carlista
Joan Andrés
Sorribes
La creu de
Cabrera
Premi Enric Valor de Novella 2002 Bromera, Alzira, 2003
La novel·la
històrica que tants autors ha donat al
nostre país, és sens dubte un gènere de difícil conreu. I no parlem de la
investigació i recerca necessària per a evitar
les habituals anacronies que
alimenten la fam dels lectors que s'hi recreen. Parlem, més prompte, del
que significa introduir el lector en una època
diferent de la qual, probablement, li manquen
bona cosa de paràmetres que li faciliten la seua interpretació. Des del
nostre punt de vista, situar aquest lector
resulta una de les tasques més complexes per a l'escriptor que tracta de
viatjar al passat. La solució que abunda en
els best-sellers americans és realitzar una simple guia on l’escriptor
apareix com a tal, és a dir, individu del segle XX que descriu una època
passada i que, a pesar d'amagar-la seua
condició davall d'un narrador omniscient no estalvia al lector cap detall que li ajude a continuar la lectura sense dubtar. Una altra escola prefereix endinsar-se directament
en aquest passat (habitualment utilitzant un narrador personatge) amb la qual
cosa les pistes per al lector són, si se'ns permet
l'expressió, més literàries; estan, en la nostra opinió, més imbricades
en la trama, amb la qual cosa u no acaba mai
d'allunyar-se de les línies que llig.
A La
creu de Cabrera aquest joc entre literatura i passat està resolt d'una manera realment envejable. Si alguna
cosa hem de destacar d'entre moltes de les que ens han creat una impressió positiva, és sens
dubte, aquest anar i vindre del narrador entre la seua mateixa paraula, la
dels personatges i la de la història. Almenys, llevat d'alguns clucar d'ulls
quasi inevitables —referència als duels a València, per exemple—, aquell que
s'acoste a aquesta excel·lent novel·la no tindrà l'estúpida sensació de trobar-se en una mena de viatge
al s. XIX més pròpia d'un parc temàtic que d'una narració literària.
Sorribes narra en aquest llibre
la història d'un masover castellonenc i un
sacerdot cristià les vides dels quals s'entrecreuen per l'atzar. Com a marc, incomparable, la primera guerra carlista observada des de diversos punts de vista. El de
l'església, amb la sempiterna por a l'avanç de la renovació i la conseqüent
pèrdua de prerrogatives, narrada des de dins gràcies al personatge de Jaume
Corell qui és capaç de comprendre finalment quines són les cartes que juga la
clerecia. El dels exèrcits carlistes i
cristins, dirigits per generals
àvids de fama i poder, en molts casos amb personalitats superbes i
megalòmanes. També queda reflectit, potser en major mesura, el punt de vista del poble pla al qual la guerra, en
realitat, com la major part d'esdeveniments al seu voltant, li cau damunt com
una llosa davall de la qual no se sap mai
si és millor morir de fam o d'una bala enemiga.
Els personatges, molt ben dibuixats
gràcies a un fràgil equilibri entre
l'estereotip i el realisme, encarnen
a la perfecció la seua condició de models de tota una classe social.
Sorribes s'ajuda de nombroses marques dialectals que, si bé en alguns casos
resulten un tant forçades, en alguns altres ens situen en un territori molt
determinat. I és que aquests personatges també són, òbviament, la representació
del seu estament social encara que troben temps, entre batalla i batalla, per
a lliurar-se a les seues disquisicions personals i retrobar-se amb un perfil
psicològic suficientment apuntalat com per discórrer amb naturalitat per les
seues peripècies.
Per acabar d'adobar aquesta xarxa ben teixida que és una bona novel·la,
destacar el seu ritme trepidant, molt proper a la novel·la d'aventures, que condueix el lector d'un capítol a un altre amb un interès
creixent per la trajectòria vital dels
protagonistes. El final, a pesar de pecar un poc de previsible, no
s'accelera el més mínim i permet gaudir, a través d'algunes pàgines més de
regal, del futur (que en la novel·la passa a ser present) del poble que ha patit la guerra i
la postguerra.
En resum, una novel·la densa d'esdeveniments, ben escrita, rica de
recursos i que defuig deliberadament els tics més negatius del gènere. Un entreteniment digne de figurar a les nostres
llibreries.
Xavier Mínguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada