LA CREU DE CABRERA: de desembre 2008

UNA VISIÓ DE LA GUERRA ANTIHERÒICA

“La creu de Cabrera” s’estructura com una novel·la “dual” en tots els seus aspectes. Dual, pel que fa als espais; amb una clara confrontació entre el món rural, centrat a Vistabella i les comarques de l’interior castellonenc i la societat urbana de la València de la meitat del XIX. Dual, pel que fa al temps; amb dos escenaris temporals separats per vora de trenta anys: la guerra de Cabrera (1833/1840) i la mesura i establiment del vèrtex geològic de Penyagolosa (1864). Dual, també, per la confrontació sociològica entre Donís (masover del Mas de l’Alberta/ Vistabella) i Jaume (estudiant de teologia de l'arquebisbat de València). Dual, finalment, pel joc que l’autor estableix entre la ficció i la realitat amb una subtilesa tal que al lector se li farà difícil establir-ne la separació.

En la primera part un fons d’episodis històrics, accions de la lluita armada entre carlistes i cristins, ben documentats sobre els seus escenaris reals (Vistabella, Benassal, Llucena, València o el setge de Madrid) serviran de fons a les vides dels protagonistes imaginats (Donís, Jaume, Valdesca, etc.). La guerra, autèntica protagonista, mourà dissimuladament els fils de la trama alterant la vida tota de les persones que la pateixen i d’aquelles que en trauen profit. Ella establirà valors i contravalors, amors i odis, fidelitats i traïcions. Fins i tot, després d’acabada, encara continuarà marcant la vida de les persones i, trenta anys més tard, tornarà a llançar-los el passat a sobre.

A la segona part, el fons real serà un dels episodis més desconeguts de la nostra història: els treballs de triangulació geodèsica per enllaçar la xarxa topogràfica peninsular amb les Illes. En concret, es tracta dels treballs de mesura i establiment del vèrtex de Penyagolosa. Seguint la mateixa tècnica narrativa de la primera part, l’autor enllaçarà les dues històries mitjançant un bucle insospitat.

Passejant pels camins del segle XIX, ens resultarà fàcil ensopegar amb personatges històrics com Cabrera, El Serrador, el Compte d’Almodover o alguns dels conspiradors de València. Així mateix, podrem ser testimonis dels treballs del comandant Barraquer per establir la primera xarxa geodèsica per la nostra terra.

dijous, 18 de desembre del 2008

El paisatge de Vistabella, escenari d'una novel·la

EL MAS DE L'ALBERTA; UN PAISATGE REAL

Com totes les meues obres, “LA CREU DE CABRERA” aprofita escenaris naturals per situar determinades accions. En aquest cas les terres de Vistabella tenen un protagonisme molt important. En concret, un del protagonistes destacats, Donís, viu al MAS DE L’ALBERTA que encara avui domina el Pla d’Amunt des d’un alteró.

La tria no va estar casual, que des de gener de 1994, l’autor en companyia dels seus amics són propietaris d’una part del mas. És per això, que moltes de les vivències de la novel·la responen a sensacions viscudes pel propi autor sobre el mateix territori que tan personalment descriu.

Potser hi hagués la possibilitat d’organitzar un circuit per visitar els escenaris reals de la novel·la: L’Alberta, Sant Bartomeu, Sant Joan, el vèrtex de Penyagolosa, el barranc dels Molins, etc.