UNA VISIÓ DE LA GUERRA ANTIHERÒICA

“La creu de Cabrera” s’estructura com una novel·la “dual” en tots els seus aspectes. Dual, pel que fa als espais; amb una clara confrontació entre el món rural, centrat a Vistabella i les comarques de l’interior castellonenc i la societat urbana de la València de la meitat del XIX. Dual, pel que fa al temps; amb dos escenaris temporals separats per vora de trenta anys: la guerra de Cabrera (1833/1840) i la mesura i establiment del vèrtex geològic de Penyagolosa (1864). Dual, també, per la confrontació sociològica entre Donís (masover del Mas de l’Alberta/ Vistabella) i Jaume (estudiant de teologia de l'arquebisbat de València). Dual, finalment, pel joc que l’autor estableix entre la ficció i la realitat amb una subtilesa tal que al lector se li farà difícil establir-ne la separació.

En la primera part un fons d’episodis històrics, accions de la lluita armada entre carlistes i cristins, ben documentats sobre els seus escenaris reals (Vistabella, Benassal, Llucena, València o el setge de Madrid) serviran de fons a les vides dels protagonistes imaginats (Donís, Jaume, Valdesca, etc.). La guerra, autèntica protagonista, mourà dissimuladament els fils de la trama alterant la vida tota de les persones que la pateixen i d’aquelles que en trauen profit. Ella establirà valors i contravalors, amors i odis, fidelitats i traïcions. Fins i tot, després d’acabada, encara continuarà marcant la vida de les persones i, trenta anys més tard, tornarà a llançar-los el passat a sobre.

A la segona part, el fons real serà un dels episodis més desconeguts de la nostra història: els treballs de triangulació geodèsica per enllaçar la xarxa topogràfica peninsular amb les Illes. En concret, es tracta dels treballs de mesura i establiment del vèrtex de Penyagolosa. Seguint la mateixa tècnica narrativa de la primera part, l’autor enllaçarà les dues històries mitjançant un bucle insospitat.

Passejant pels camins del segle XIX, ens resultarà fàcil ensopegar amb personatges històrics com Cabrera, El Serrador, el Compte d’Almodover o alguns dels conspiradors de València. Així mateix, podrem ser testimonis dels treballs del comandant Barraquer per establir la primera xarxa geodèsica per la nostra terra.

dimecres, 26 de maig de 2010

TROBADA AMB ELS ALUMNES DE L’IES “MATILDE SALVADOR”

El passat 18 de maig vaig tindre ocasió de compartir una classe amb els alumnes de PRIMER DE BATCHILLERAT de l’esmentat centre educatiu de la ciutat de Castelló. La meua condició de ex- professor del centre va aplanar les gestions i (per sobre de la eliminació de les ajudes que Cultura aportava per facilitar aquesta mena de trobades entre alumnes i lectors) vaig acceptar encantat.
Els alumnes havien llegit “LA CREU DE CABRERA” i van mostrar-se molt interessats al llarg de tota la xerrada. Més tímids els vaig veure a l’hora de participar en el diàleg posterior; finalment, la cosa es va animar i, com sempre acostuma a passar, ens va faltar temps.
Per la meua part, jo em vaig sentir molt a gust, sempre m’ha agradat el contacte directe amb els lectors; més encara quan aquests són tan joves com aquest. Sembla que la nova generació és capaç de trobar temps per llegir per sobre de les altres opcions alienants que la societat actual ens presenta.

Cap comentari: