UNA VISIÓ DE LA GUERRA ANTIHERÒICA

“La creu de Cabrera” s’estructura com una novel·la “dual” en tots els seus aspectes. Dual, pel que fa als espais; amb una clara confrontació entre el món rural, centrat a Vistabella i les comarques de l’interior castellonenc i la societat urbana de la València de la meitat del XIX. Dual, pel que fa al temps; amb dos escenaris temporals separats per vora de trenta anys: la guerra de Cabrera (1833/1840) i la mesura i establiment del vèrtex geològic de Penyagolosa (1864). Dual, també, per la confrontació sociològica entre Donís (masover del Mas de l’Alberta/ Vistabella) i Jaume (estudiant de teologia de l'arquebisbat de València). Dual, finalment, pel joc que l’autor estableix entre la ficció i la realitat amb una subtilesa tal que al lector se li farà difícil establir-ne la separació.

En la primera part un fons d’episodis històrics, accions de la lluita armada entre carlistes i cristins, ben documentats sobre els seus escenaris reals (Vistabella, Benassal, Llucena, València o el setge de Madrid) serviran de fons a les vides dels protagonistes imaginats (Donís, Jaume, Valdesca, etc.). La guerra, autèntica protagonista, mourà dissimuladament els fils de la trama alterant la vida tota de les persones que la pateixen i d’aquelles que en trauen profit. Ella establirà valors i contravalors, amors i odis, fidelitats i traïcions. Fins i tot, després d’acabada, encara continuarà marcant la vida de les persones i, trenta anys més tard, tornarà a llançar-los el passat a sobre.

A la segona part, el fons real serà un dels episodis més desconeguts de la nostra història: els treballs de triangulació geodèsica per enllaçar la xarxa topogràfica peninsular amb les Illes. En concret, es tracta dels treballs de mesura i establiment del vèrtex de Penyagolosa. Seguint la mateixa tècnica narrativa de la primera part, l’autor enllaçarà les dues històries mitjançant un bucle insospitat.

Passejant pels camins del segle XIX, ens resultarà fàcil ensopegar amb personatges històrics com Cabrera, El Serrador, el Compte d’Almodover o alguns dels conspiradors de València. Així mateix, podrem ser testimonis dels treballs del comandant Barraquer per establir la primera xarxa geodèsica per la nostra terra.

dijous, 25 de març del 2010

QUÈ PASSA AMB LA CV-170?


La CV-170 és la carretera que enllaça La Peletxana amb Vistabella. El tram més problemàtic són els 25 Qm. que separen, més que no uneixen, ATZENETA i VISTABELLA. Deixant a banda els inconvenients que plateja l’orografia (dos ports de 1000 i 1200 metres d’alçada) o una concepció força irracional (amb infinitud de revoltes innecessàries i més del 50% del traçat per ombries que es gelen a l’hivern), vull denunciar la dificultat afegida que l’administració ens imposa al veïns de VISTABELLA (la CV-170 n’és l’únic accés al poble).
En primer lloc estan els TRES DARRERS QUILÒMETRES de la carretera: Tram que des de temps immemorial resta pendent de remodelació. El seu estat, és deplorable (veure foto); dos vehicles mitjans tenen seriosos problemes per creuar-se a les revoltes d’aquest tram i, a sobre, com que s’ha de remodelar ningú no es molesta a refer el paviment que presenta un estat que qualificaria de deplorable si no fora realment perillós. Si voleu conneixer més a fons les singularitats de tots aquest procés CLIQUEU ACÍ.
 Sols em queda per comentar que, a banda de tots els veïns i visitants de Vistabella, per aquesta carretera passen a diari un autobús de passatgers, els serveis sanitaris, l’abastiment del poble, els transports escolars i tot el tràfic que genera el  PARC DE PENYAGOLOSA.

Per cert, també tindria gràcia que amb l’excusa d’eixamplar la carretera s’afectaren els PATRIMONIS culturals que representen determinades CASETES DE PASTOR de pedra seca que voregen la carretera. Al capdavall, encara tindria la culpa jo i els que patim dia a dia  els problemes de la CV-170, d’obligar l’administració a deteriorar el PATRIMONI!  
Un altre dia us parlaré del tram de L’OMBRIA DE LA XAPARRA.